Bonne Arrivée!

Ho se, he trigat una mica però la veritat és que des que he posat els peus a Burkina que no hem parat.
Com ja us deveu imaginar estic estupendament i encantada amb tot, tot i tot.

La veritat és que portem uns dies sense parar. Ens movem casi cada dia, actuem casi cada dia i grabem cada dia… així que les meces capacitats poètiques ara mateix són escasses.

Estar a Burkina és redescobir. Només faig que buscar totes aquelles coses que recordava, trobar-me inesperadament amb aquelles que havia mig oblidat i somriure per totes elles: Les paraules en Moree (recordava "Nasara" -blanc- però no recordava altres paraules com "kabe"- s'ha acabat- "Zindi"-seu- o "Barca" -gràcies- ), la manera que tenen de saludar-se (quan et dones la mà amb algú has de deixar-la lliscar fins que trobis el dit anular de l'altre persona per "chasquear los dedos"), els baobabs, les parades dels autobusos on mil dones amb safates enormes al cap (que tu no arribes a entendre com s'aguanten) t'ofereixen tot tipus de begudes (inclús begudes que no pots comprar perque no sortiries de la letrina en una setmana), les dutxes amb galleda veient el cel estrellat, el sorollet dels llangardaixos que estan a les parets i es menjen els mosquits, la sensació d'estar cobert de pols, les cerveses de més de mig litre que a Barcelona mai m'hagués pocgut beure, nens i nens i nens per tot arreu (cada cop que actuem surten un munt de nens del no res i de cop i volta en tenim 300 o 400 rodejant l'escenari)...

No tinc gaire temps per mi, així que no tinc gaire temps per llegir, pensar, dibuixar, i viure-ho exactament com voldria, però crec que tampoc és el que toca ara. La convivència està sent força fàcil. Ja sabeu que jo sóc una mica estricta amb algunes coses i però ens estem complementant tots molt bé i hi ha molt bon rollo.
Quan sigui a Bénin potser us puc escriure coses amb més qualitat filosòfica o de caire més introspectiu…ara per ara només dir-vos que estic gaudint molt del viatge, que estem trobant molts artistes, titellaires, músics, escultors… disposats a ensenyar-nos la seva feina i acompanyar-nos i que els burkinabés son un amor.

Cada un de vosaltres apareixeu de maneres diferents al llarg del dia, per una cosa o una altra, i m'encanta pensar-vos i recordar-vos així, dient: ojalà ara …. estigués aquí, això li encantaria.


Je vous embrace très très fort!

Fins aviat.



(Estic així de feliç -ver foto- i vaig en màniga llarga perquè aquí és "hivern" i per la nit fa "fresca")