À L'HÔPITAL

Hem estat  4 dies a l’hospital de Banfora. Tot i ser una putada a molts nivells, ha estat una experiència de la qual jo, personalment, n’he tret moltes coses.

Jo ja havia estat en un hospital Africà, i més concret Burkinabé, però com és d’esperar, estar-hi de pacient, o d’acompanyant de pacient és molt diferent que estar-hi treballant o fent practiques. Hi ha hagut una cosa que m’ha sorprès moltíssim, i molt positivament. Mentre que la relació metge-infermera-pacient és absolutament freda i distant, la relació que s’estableix entre els familiars dels pacients és una de les coses més maques que he viscut aquí.  Segurament té alguna cosa a veure amb el fet de crear rutines, ja que fins ara no havíem estat tant de temps en un mateix lloc, envoltats de les mateixes persones i veient-les tantes hores al dia. Tot i així és un bon record que m’enduc d’aquest hospital.

És increïble veure com des del moment que entres al recinte de l’hospital, fins que arribes a l’habitació, pràcticament tothom amb qui et creues et saluda i diu “meilleure santé” literalment “millor salut”, bàsicament et desitja que la persona que tens malalta es posi bona l’abans possible. No importa que no et coneguin de res, ni a tu ni al malalt. I això ho fa des del guàrdia de la porta, fins a la dona a qui has de pagar els medicaments, els guants i l’estada a l’hospital, o el pare de la pacient de l’habitació del costat. En cas de que et trobis al passadís, davant de l’habitació, hi ha alguns que inclús entren directament i li pregunten com es troba, la majoria afegeix alguna cosa com “preguem per que Deu ens torni la salut” o “la salut és el primer”.

D’altres s’ofereixen a portar-te a la farmàcia per què no hagis d’anar caminant (és freqüent que la farmàcia de dins de l’hospital no tingui els medicaments), també pot ser que el vigilant del pàrquing decideixi no cobrar-te que hagis deixat la moto allà tot el dia, o que el de l’hostal en el que t’allotges et rebaixi el preu de l’habitació per col·laborar d’alguna manera  a fer-te les coses més fàcils.

No sé si és per una concepció diferent de la salut, de les relacions interpersonals o del propi concepte d’individu, en tot cas em sembla tan extraordinari i tan simple que em commou d’una manera increïble. 

Una altra reflexió és que l'estada a l'Hospital ha costat 50.000 Francs CFA (665 CFA= 1 euro). Hem pagat l'habitació, els medicaments, els equips de suero, les agulles, les vies, l'esparadrap… i hi ha gent que no guanya 665 CFA al dia. Així que la sort que tenim d'haver nascut on hem nascut arriba fins al punt de poder-nos permetre el luxe de no morir de malaria, de poder pagar per salvar les nostres vides.